Previsions de pluja per la tarda... com serà no? anem aquí aprop i així anem a dinar a casa i ens assegurem que no ens enganxa la pluja, a més jo ja vaig pillar un bon xàfec dijous passat i no tinc ganes de tornar a quedar moll!
La teoria estava bastant bé però ja se sap que portada a la pràctica per gent típicament ishpanish... les coses no són tant ràpides com semblen. Al final ens acostem al morro de l'abella a probar la via "el petit príncep", una via oberta el 2010 per l'Edu Sallent i en Pep Vila... garantia de passar una bona estona.
Ja sabia que la via se les portava després d'haver rebut informació de primera mà però no em pensava que les acabaria passant tant purtes.
El primer llarg es fa treballar bastant però acaba sortint prou bé entre ferregots grossos (camalot del 4 imprescindible) i alguns parabolts. A partir de la R1 ja es veu el que ve, un flanqueig per sota un sostre (algun bolt) i sortir per fisuretes (molt i molt espectacular). Aquest llarg ja se les porta però aprop de la reunió hi ha un passet obligat que s'ha d'escalar en lliure no fàcil o un passet de ganxo que m'ha permès escaquejar-me el pas no sense dir "mama por, mama por" unes quantes vegades. Així s'arriba a la segona reunió, penjada i amb una sensació de buiot brutal ja que la vertical es separa uns quants metres del peu de via.
El tercer i últim llarg comença amb quatre parabolts per passar unes plaques inaquipables i segueix unes fisuretes minuscules amb alguns claus prou separats com per poder patir de valent havent-se de penjar-se dels aliens més petits dels que un disposa i d'alguna apretada de culet més. Malgrat tot això al final un bon arbre ens dona la benbinguda al final de la via.
Fina aquí tot ens anava prou bé exepte una mica de núvols però després de cridasr reunióóóóó, i sembla mentida com pot haver estat una cosa tant sobtada, s'ha posat a ploure fortíssim i amb dos minuts a pedregar de forma brusca. Això a fet que acabessim el dia sota els llamps empapadíssims i que l'Arnau acabes desmuntant l'últim llarg sota una cascada improvitzada que no li deixava veure res mentre jo parava els cops de pedra amb l'esquena i amb el pim pam pum de com picaven contra el meu casc.
Una anecdota divertida d'avui ha passat quan estavem ja enfilats a mitja via i en un lloc tant remot com aquest on les vies no brillen per la seva abundancia em començat a sentir cop de martell intentant anteforar pitons com si estiguessim asseguts davant el pilar del segre. He pensat no poit ser. Aquí casi no hi ha vies que demanint claus... això ha de ser el fenomnen den Kim que ja està obrint alguna línia nova majara d'aquestes que només ell té el coco per obrir! El cap de una estona he vist algú escalant a les parets de davant i a mitja tarda he pogut contactar amb en Kim. ¿estaves escalant a davant del morro de l'abella? jejej. Un món tan petit com el del petit príncep!!!
Comentaris
Quina clavada posar la música en el video!! LA banda sonora de la via!! jeje!!