
La teoria estava bastant bé però ja se sap que portada a la pràctica per gent típicament ishpanish... les coses no són tant ràpides com semblen. Al final ens acostem al morro de l'abella a probar la via "el petit príncep", una via oberta el 2010 per l'Edu Sallent i en Pep Vila... garantia de passar una bona estona.
Ja sabia que la via se les portava després d'haver rebut informació de primera mà però no em pensava que les acabaria passant tant purtes.


Fina aquí tot ens anava prou bé exepte una mica de núvols però després de cridasr reunióóóóó, i sembla mentida com pot haver estat una cosa tant sobtada, s'ha posat a ploure fortíssim i amb dos minuts a pedregar de forma brusca. Això a fet que acabessim el dia sota els llamps empapadíssims i que l'Arnau acabes desmuntant l'últim llarg sota una cascada improvitzada que no li deixava veure res mentre jo parava els cops de pedra amb l'esquena i amb el pim pam pum de com picaven contra el meu casc.
Una anecdota divertida d'avui ha passat quan estavem ja enfilats a mitja via i en un lloc tant remot com aquest on les vies no brillen per la seva abundancia em començat a sentir cop de martell intentant anteforar pitons com si estiguessim asseguts davant el pilar del segre. He pensat no poit ser. Aquí casi no hi ha vies que demanint claus... això ha de ser el fenomnen den Kim que ja està obrint alguna línia nova majara d'aquestes que només ell té el coco per obrir! El cap de una estona he vist algú escalant a les parets de davant i a mitja tarda he pogut contactar amb en Kim. ¿estaves escalant a davant del morro de l'abella? jejej. Un món tan petit com el del petit príncep!!!
Comentaris
Quina clavada posar la música en el video!! LA banda sonora de la via!! jeje!!