Amb l'Iker em anat al Pedraforca amb l'objectiu de fer la triple directe. Després de veure que l'havien escalat uns companys i que ens havien deixat una molt bona ressenya emprenem camí direcció la base. Per arribar a peu de via ens perdem i això fa que comencem bastant tard.
El primer tram està un pèl descompost però gestionant diedres fisurats i sense dificultats molt elevades ens plantem al primer tram d'ensamble.
El segon tram comença amb un llarg de diedre-fisura bonissim i la clau està en trobar una reunió amagada a la dreta d'un esperó. Llarg bastant bonic, però el seguent encara ho és més. Fisura desplomada, fàcil de protegir o escalar amb artificial però fisica com ella sola per fer en lliure. El llarg es compont de dos trams on travessa uns desplomets fisurats que són d'allò més divertits a la par que durs. Un altre tram d'ensamble i s'arriba al peu del tercer mur.
El tercer tram, via de la grallera, té el llarg clau (per mi). Tenint una fisura bonissima a l'esquerra es van anar a posar a la placa, i tot i estar equipada molt al dente s'ha d'escalar de veritat sobretot fins a arribar a la primera assegurança, ja que l'escaça opcionalitat per protegir la placa i l'alçada que vas guanyant, fa que un error o una caiguda et tiressin a terra des de una bona alçada. Un cop xapat el primer espit, les pulsacions baixen i descobrim una placa em bavaresses de bon cantell i alegria d'equipament però moviments d'allò més estètics. Un altre pas per passar lateralment d'una fisura a un diedre es l'ultima dificultat i ja s'arriba fàcil a reunió. Dos llargs més amb un pas d'A0 el primer i fisures de 5è grau però molt agraides en el segon ens menen a dalt el cim prou d'hora com per veure la posta de sol, prou tard com per fer el camí de descens de dia. Una bona via, no pas fàcil, però amb trams molt i molt bonics.
Comentaris