Vilanova smile

campamento base... i son a les orelles

desploms exagerats ... de V+. 2n llarg de la chica del martini.

flanqueig de la wild planet

Atrapats i ben atrapats!! Vaia colla que es van anar a trobar a Vilanova de Meià els últims dies de Semana Santa, després de mirar molta estona el radar del senyor meteocat i d'esperar que les pluges dels últims dies donessin un petit període de treva. Dissabte al mati vam marxar de Vic els tres primers integrants, l'Albert, en Xiuli i jo i després de les parades obligades per carregar gènere i fer algun cafetó vam arribar a la roca dels arcs amb l'alegria de veure que estava tot bastant secot. 

2n llarg de la sol rogent vista des del pàrquing

Emprenem camí fina als peus de la chica del martini,   després de un parell de llargs veiem que avui no és el dia ni de la noia ni del bermut i baixem. Però tot tornant cap al cotxe encara tenim temps de fer la via sol rogent amb la inestimable ajuda de la ressenya virtual que ens guia per la paret com un foll escapat del manicomi. Es dissabte així que toca bar, mirem al barça i el més important, un bon menu a Can Cirera. Així no ser si podrem escalar gaire, però gana no sembla pas que n'haguem de passar.

Després de passar una nit freda vivaquejant (els dos companys em van fer fora del seu cau de males maneres, suposu per les moltes ganes que tenien de compartir una nit de sexe salvatge, desvocat, i sense males companyies) ens vam aixecar amb un dia assolellat. Mentre acabavem d'esmorzar van arribar dos atrapats més, en Toni i l'Arnau, que s'ajuntarien a la festa fins dilluns. Aixi que muntem un parell de cordades i uns van cap a la camel i els altres marxem a la wild planet. Bona vieta que travessa la roca dels arcs per la part més llarga i que bé que ens l'hagin requipat amb bolts, això és un autèntic luxe que fa escalar a hom molt tranquil!

Un cop acabada la jornada arriva l'ho important de veritat: sopar de plumes, vinets, pasta, carnaca, punyals i arriben més companys. La família va creixent i cada cop el xafarranxo és més important. Fet i fotut, el que importa és que dilluns al matí ja som nou folls preparats per escalar, però no abans de fotre'ns un esmorzar casibé de forquilla i ganivet.

Al final, tot i roncejar una bona estona, enprenem marxa a les parets. Avui uns faran la Mar de núvols, uns altres faran la Camel, jo acompanyare a l'Arnau Rebufat i a en Toni a fer la lleida. No recordo molt d'aquesta via, però a mesura que anem escalant vaig recordant cosetes. És curiós com un pot recordar tant bé alguns passatges de les vies i com pot oblidar alguns llargs sencers tot i ser molt i molt bons. 

Al final, tres dies d'escàndol, somriures, riures i molta jarana que es posen d'allò més bé. Moltes escalades d'atrapats i algun metret de paret que també es posa bé. Com no, tot acaba amb unes cervesetes fresques a Can Cirera i més riures mentre despotriquem de la feina que alguns hauran de fer l'endemà i les escalades que ja planegen d'altres. 

Una gran colla d'amistats per no deixar perdre, i mil gràcies a tots ells per les rialles entre xapa i xapa.