Des de principis de setmana volia marxar el dissabte a fer alguna via a montrebei. Feia molt temps que no escalava en aquest congost, mai ho havia fet a la paret d'Aragó. La primera opció va ser la via corredor de las aguilas, però la predicció meteorológica ens va fer ser prudents. Al final vam escollir una via un pèl més ràpida i amb bones possiblititats d'abandó. Totes les R's amb dos bolts.
Vam començar d'hora a les 8 del matí ja estavem escalant, i sort que ens i vam posar d'hora perquè a mitja via ens va començar a plovisquejar.
7 venas
La via és boníssima. Està molt ben equipada a tots els llocs on costaria protegir sense fer res molt expo i en canvi tots els diedres fisurats estan totalment nets per lluitar i disfrutar d'allò més equipant al gust.
El primer llarg acabes la corda, 60 metracos de V+ molt macos per començar a escalar. El 2n i el tercer tenes unes panxes que molt ben protegides es deixen provar en lliure i trams més senzills d'escalada tranquila.
El quart llarg és una obra mestra. Un diedre de fisurat i net d'equipament que els bons diuen que és de 6c. A1 per la resta es clar! Un altre parell de llargs més d'escalada amb pasos aïllats fins a sota d'un altre diedre preciós. Aquest és 6a, també està quasibé net i en Quim el va encadenar de forma magistral. L'ultim llarg comú amb la cistus albidus, es un llarg tipicament montrebeià, alguna laja suelta i unes vistes panoràmiques espectaculars. Sortir de les sabines mortes i posar-te a l'esperó amb la paret de Catalunya que t'observa com estàs patint per superar l'ultim cinquè de la via i sortir per dalt mentre la pluja et remulla les idees no té preu.
En global, una molt i molt bona via i un altre cop gràcies a en Quim per ensenyar-me noves zones on anar-me a perdre algun dia.
Comentaris