M'he atxecat tard. No sabia si tenia ganes de fer algo o no, i aixo em feia mandrejar. Al cap de una estona de ronsejar he decidit pujar fina al morro de l'abella a fer una via oberta fa poc. La via Sang de dit las van obrir l'Esteve i en Pepo el Gener del 2011 i després de copiar la ressenya en un tros de paper m'hi he plantat a sota amb intenció de distreure el meu cap durant una estona.
La via és molt bona i combina el bon equipament (bolts) amb passos on cal equipar i alguna aixecadeta d'estrep que en solitari m'ha fet possar a tope. Els dos primers llargs recorren plaques i els catxarros es posen als forats que trobem a la paret, però és a partir del tercer llarg on resseguim una bona fisura i una xemeneia que ens mena a la última reunió. Ja a partir de la meitat d'aquest llarg s'ha posat a ploure però just quan he arribat a la role a començat la tempesta de veritat. Això m'ha menjat la moral i he vist una possible escapatoria a la dreta per arribar més ràpid al cim.
La variant que he escalat la he marcat amb groc a la ressenya extreta derl seu blog (www.guiesamadablam.blogspot.com ) i consisteix en sortir a la dreta de la R3, i pujar per un diedre un pel brut amb cantos bona a sota i més romos a la sortida. Jo crec que volta el IV+ o V i l'he protegit amb un camalot groc i un lila.
Recollir els dos últims llargs ja ha estat una gran odiessea ja que estava ploven de valent i els trons i llamps que ja petaven a sobre m'han fet sortir prou cagadet de la paret. Així de xop he arribat a la furgo amb el regust amarg de no haver acabat la via però amb les bones sensacions d'haver sortit per una escapatoria prou digne i que m'ha deixat escalar en lliure ni que sigui els últims metres de la via.
Comentaris