ALPS 2013 (2nd ROUND)

La temporada va començar bastant malament però vam poder marxar a Cogne amb l'Iker uns dies, però quan més motivat estava em van nomenar i vam haver de tornar ràpidament. Els dies de feina van passar un rera l'altre mirant condicions sense excepció i tot just em van donar la carta de llibertat el meu telefon va començar a treure fum buscant companys per tornar a buscar aquestes línies glaçades que em treuen la son. Així doncs, al final dimecres al matí, ben dora, vam empendre camí direcció la Grave en Toni, en Xevi i jo. Després d'un viatge ràpid a la una del migdia ja estàvem aparcats al pàrquing del telefèric i ja havíem localitzat una via per fer aquelles poques hores que ens quedaven. La primera escollida, per proximitat i comoditat va ser LE PYLONE (I-4, 70m). Primera tarda, i primeres picades. El gel era bastant dur i s'estallava força, i les sensacions no acabaven de ser bones, però amb dos llarguets curts ens vam plantar a dalt d'aquesta bonica cascada. 

Le pylone

Tota la nit va estar nevant, però al matí el dia es va despertar amb bones condicions per fer gel. Estava tapat i semblava que les temperatures no serien molt altes. El destí havia de ser la croupe de la poufiasse però al arribar al con d'accés a aquesta vam veure que se'ns havien avançat dues cordades. Mirant les opcions properes vam decidir pujar la campa de neu acabada de caure i sense traça fins els peus de LA GOULOTTE D'ASTEROTHE (I-4, 75m). Aquesta cascada consta de dos llargs de gel separats d'una campa de neu. Els dos llargs estan bé, però tampoc maten. Un cop acabem la via, en Toni decideix que ja en té prou i en Xevi i jo fem un flanqueig fins la via del costat. LE DOIGT D'ASTAROTHE (II-5+, 70m). Aquesta ruta té un primer llarg fàcil que ja hem realitzat en la ruta anterior i ens situem a la reunió a darrera de la columna. El llarg comença finet. Trobem una secció de estalactites on costa trobar el millor lloc per emplaçar el piolet i que posa els avantbraços a to, seguida de una entrada a un diedret però on no acabes d'estar còmode fins que no pots pujar el peu dret una mica amunt de la columna de la dreta. A partir d'aquí aguantar la verticalitat uns quants passos més fins que comença a tombar i amb gel i neu dura ens mena a la reunió en arbre a dalt de tot. Rapelem la via i un cop a baix trèiem el llibre per contrastar els dubtes de la via que acabàvem d'escalar. Veiem que la ruta consta de dos cigars, un de cinquè i un de cinquè més, dels quals aquest any només està format el de l'esquerra. Un cop ben mirat, me'n adono que acabo d'escalar el meu primer 5+, així que tornaré ben content cap a la furgoneta. Unes birres al bar K2 i decidim moure'ns cap a les valls de Briançon.

En Xevi i en Toni a La Goulotte d'asterothe

en toni apretant les dents

escalant le doigt d'asterothe, a l'esquerra
la goulotte d'asterothe

disfrutant de valent

Dormim ja a la vall de Fournel, al parquing del sector Hiroshima. L'endemà ens aixequem, no molt dora, i ens en anem a escalar al comercial sector que tenim al davant. La comercialitat del sector fa que trobem gent que s'ha aixecat més d'hora que nosaltres, i no tenim ganes de menjar gaire gel, així que canviem de plans altre vegada i baixem a veure una cascada d'un llarg mentre esperem que les cascades es buidin de gent. DESSOUS CHICS (II-5, 30m). Per sorpresa nostra escalem una via que està molt picada i que ens deixa amb un molt bon feeling. Una tirada curta amb15m verticals però amb moltes formes on recolzar-se, fer alguna bicicleta i algun empotrament, fan que aquesta cascada ens faci riure pensant que estem més a montgrony que a fournel, però a la fi, una línia preciosa d'aquestes que et fan gaudir com mai de l'escalada en glaç. Un cop acabada la feina a la dessous, anem fins a la cascada LA VISION DE MARCO (II-3, 100m). Una cascada que consta de dos llargs fàcils, on l'estrella és un segon llarg que trobem a modo escalera mecànica amb tots els forats ben fets i on no cal picar mai més de dues vegades per clavar el piolet fins la creueta. Després d'aquestes dues vies, altre vegada amb ganes de més, en Xevi i jo marxem a veure si la Hiroshima a quedat buida i ens deixa acabar de fer metres. HIROSHIMA (III-5, 150m). 1r llarg molt bo de 60 metres, la gran part a 85º ens deixa a darrera la columna no sense abans haver fet uns passos acrobàtics per passar per l'esquletxa que ens permet anar d'una banda a l'altre de la columna per la seva part posterior. Allà muntem la primera reunió. El segon llarg consta d'una columna, a la qual ens costa entrar-hi però que un cop et permet situar-te a la vertical et fa disfrutar d'allò més de la seva desena de metres a 90º. Un tercer llarg de tràmit però també molt estètic ens deixa a dalt aquesta joia glaçada que es rapela amb dos llargs de 60m.

En Xevi fent l'última secció de la dessous chics

Dessous chics

La vision de marco

Escalant la columna del segon llarg de la Hiroshima

Em ganes d'escalar en diferents valls, decidim canviar i ens movem ara fins a Freissinieres. Aparquem a l'ultim parquing de la vall i l'endemà marxem a escalar les dues vies més senzilletes que hi ha al sector de la tête de gramusat.

ICE POCALYPSE (III-4+, 100m)

HAPPY TOGETHER (III-4, 120m)

Aquestes dues rutes comencen amb un mateix llarg i es bifurquen en un Y deixant dues bones cascades d'un llarg a la seva part alta prou interessants. Segurament la part de dalt de la ice pocalypse és el tros més dret amb una 20 de metres a 85º. Aquestes vies em permeten descobrir el fanàtic mur de la tête de gramusat amb cascades que passaran a ser anotades al meu subconcient, i que de ben segur em faran despertarme algun dia a mitja nit pensant que estic en condicions de plantar-me a sota i escalar-les. Els 500m de la Gramusat directe i la geronimo, entre algunes variants, de ben segur que s'aniran formant esperant a que em vegi en cor de plantar-me als seus peus i escalar-les.

Mur esquerra de la tête de gramusat

mur dret de la tête de gramusat amb una cordada
escalant la  gramusat directe

 Ja és l'ultim dia, i no volem tornar a casa molt tard, però tampoc volem tornar sense escalar, i amb en Xevi ens aixequem a les 6 del mati per escalar la bonica COUSIN HUBERT (III-5+, 130m) situada a la dreta de l'espectacular mur de Violins.

Una via preciosa que escalem amb tres llargs. El primer és més senzill i va flanquejant d'esquerra a dreta fins a situar-te al peu de la part vertical de la cascada. El segon llarg, entre per un diedret de gel finet durant uns 5m, et dona aire i es torna a posar dret durant uns metres més per una planxa de gel fina una mica desenganxada de la paret, i et manté escalant amb passos verticals durant una bona quantitat de metres fins a una reunió a sota una columna. El tercer llarg que vam fer comença escalant l'esmentada columna de 6-8m i segueix fins a acabar la corda buscant murs de gel bo i passant diferents seccions de gel diferent, i buscant un diedret de gel d'allò més bonic. Tres ràpels fins a terra ens porten fins a retrobar en Toni que ens espera a la furgoneta per marxar cap a casa.

escalant el segon llarg de la cousin Hubert

Espectacular visió de la violins des de la cousin Hubert

En Xevi sortint  de la columna i encarant el mur final

Gran estada per tres valls fantàstiques i fanàtiques que l'únic que deixen és metres de gel i moltes més ganes de tornar a escalar cascades, tot i que per aquests any, sembla que la paradeta a començat a abaixar la persiana i les temperatures que no dones gaire respir poden fer que aquestes joies desapareguin d'aquí uns quants dies.

Mur de des viollins amb els trenta espectaculars metres del tub de la viollins,
 i la vista de les vies Cousin Hubert al centre i des visiteurs a la dreta.