Com la incertesa pel primer bes, sé que un dia desapareixeras i romandré tranquil sota els teus peus. T'acariciare de baix a dalt sense por, i sense saber-ho, farem l'amor, un amor gèlid que m'escalfarà per dins...

Un altre vegada... hi he anat i m'ha guanyat! ja ser que no és una lluita contra ella; és una lluita contra mi mateix. Per això encara em fa més mal haver perdut aquesta batalla (només aquesta batalla).

Gavarnie és Gavarnie. Un pati de col·legi per alguns... una acadèmia per alguns altres... un somni i un repte constant per mi! Després d'escalar aquest hivern més del que em pensava, creia que estava preparat i no ha estat així, Gavarnie m'ha deixat acariciar-li una ínfima part del seu cos encisador, però quan volia besar-la, quan pensava que era capaç m'ha recordat d'on vinc i el camí que em queda per fer.

És en aquests moments que recordo a una persona que admiro i que em va portar per primera vegada a aquest gran circ. Aquell cop vam arribar a dalt del primer mur, segurament perquè n'hi m'imaginava com n'era de difícil jugar per aquells gèlids murs. No hi he tornat a estar. Però cada vegada que torno a Gavarnie penso en com de valent, tenaç i constant arriba a ser, i no deixo d'admirar la seva força per no rendir-se mai. 

Tornaré, i ara en tinc més ganes que mai... però espero que el neguit no em corri per dins cada vegada que m'hi acosto tal com et neguiteja la sensació d'estar a prop de robar un primer petó.

le gran cirque de mon amour