tornarà a glaçar, tornarem a currar, se'ns tornaran a inflar, però tornarem a picar fins que se'ns desinflin els pebrots encara que sigui de nit!

Diumenge nit, veig que la gent comença a penjar piades de cascades, totes escalables després d'un cap de setmana de fred intens i jo amb previsió d'una setmana de treball per davant.. em començo a posar nerviós i acabo preparant les classes de demà al mateix temps que la maleta de material, els piolos i abric.

Així doncs, dilluns desprès de currar, al voltant de les 3 agafo el cotxe i en comptes de dinar agafo carretera cap als peus del Pedraforca. Arribo a tres quarts de quatre al pàrquing, on per la meva sorpresa hi ha sis o set cotxes, em vesteixo ràpid i cap a buscar gel.








Arribo als ressats de més al fons i començo a pujar, el gel és prou bo i malgrat la manca de neu hi ha més gel del que m'esperava. Anar pujant faig un parell de ressalts interessants i em planto a la columna del verdet. Allà em trobo una cordada que encara està escalant i quan acaben m'hi poso jo. 

Aquesta última xorreja bastant i em deixa les mans glaçades però el glaç i l'escalada és bonica i segura.

Ja amb la lluna il·luminant el camí entorno cap al pàrquing a canviar-me fer un dinar-berenar-sopar de tot el que no he menjat avui i cap a dormir a prop de l'insti que demà s'ha de tronar a currar ben d'hora el mati.

Una bona tarda fanàtica d'escalada esperant poder tenir més temps per poder marxar a buscar cascades més potents però més llunyanes a casa nostre.

cordada a la columna del verdet


cascades de la font freda. ¿en condicions? foto des de la carretera

Comentaris

Joaquim Gil ha dit…
A les 3 de la tarda a escalar gel ... Conec aquet síndrome, a mi em passa a les 3 de la matinada. Es una rampell sobtat que sol passar quant fa molt fred, esta tot format i penses ... Que collons faig jo aquí.
A reveure.