geeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeel!!!!

Dilluns no en vaig tenir prou, tant dies veient els termometres a sota zero a la furgoneta destí la feina m'estaven trestocant, cada dia estava més nerviós i cada vegada pensava més en gel i més gel. 

la sarra, que bonica

Divendres: toca currar, però avui estic de sort, ja que a les 11 acabo i a les dotze ja em passen a buscar per manresa per marxar cap a Bielsa. Viatge llarg, massa llarg per les ganes de gel que tinc, però a quarts de quatre ens plantem a sota el pàrquing de la boca sur i a les quatre en punt comencem a escalar el sueño del agua. Encara hi ha una cordada que rapela l'ultim llarg, el nostre primer. Picada rera picada a les sis ja som muntant als ràpels a dalt de tot. Hem fet quatre llarg ben llargs i em disfrutat d'allò més amb unes línies precioses a peu de carretera. Arribem a baix ja de fosc però amb la tranquilitat de que ja només falta una cosa, esperar que sigui demà per poder picar més i més.

segon llarg del sueño del agua

Dissabte: Ens aixequem amb intenció de fer la sarra, fa molts anys que no es forma i una joia d'aquestes caracteristiques no es pot deixar escapar, però com sospitàvem... hi ha unes trecentes mil persones a sota esperant per pujar. Canvi de plans, agafem al cotxe i enfilem cap a la boca sur. S'ha d'aprofitar que estàn totes formades!!! Ens plantem a sota la còlera de dios i no hi ha ningú!!! aquesta és la nostra!!! Hi ha cordades a tot arreu i aquesta està buida!!! encara no m'ho puc creure! La via té només 60m però d'allò més bonics. Puju jo, i acabo més moll que sec. El meu ritme lent ha fet que en Pau hagi agafat fred i tampoc es vol mullar, així que rapelo i desmontu el llarg. Decidim baixar el cotxe, agafar calor, secar el material congelat (alguns mosquetons no s'obren a causa del gel) i anar a fer una altra cascadeta.

la còlera de dios

una bona dutxa mai va malament... però a -10... 

Un cop secs i ja reben energia del solet, ens enfilem cap al ponte el neopreno, cascada de gran cabal i que necessita de condicions ben fredes. Allà hi ha moltes cordades que ja marxen i aprofitem que estan els primers llargs buits per pujar a pèl. Seguim així i ens sentim còmodes, així que anem avantçant fins a l'últim llarg. Aquí ens encordem i fem el llarg final fins al cim. Ja tenim el dia fet! Rapelem, i cap al cotxe.

Un cop al cotxe enprenem el camí de tornada cap a la plana, però abans d'arribar... al trencant de berga... paro i em poso a dormir, ja que l'endemà ja em recollirant per escalar un pèl més al pedra.

ponte el neopreno

Diumenge: En Toni i en Xiuli em recullen i pugem direcció a costafreda. No conec el sector però em faria gràcia escalar-hi ara que s'han format algunes cascades, però des de la carretera no ens acaba de convencer i pugem fins el pàrquing del gresolet. Tot i la munió de cotxes que hi ha, baixem fins les cascades del miner i tota la gent (sembla un curs) baixa fins a baix de tot. Ens quedem als dos ressalts interessants d'aquesta i escalem a gust! Estan en condicions inmillorables. Acabem de pujar fins l'últim miner però aquest o està format, així que pugem torrent amunt fins la cascada de l'arbret! Hi ha gent, però sorprenentment estan baixant. Doncs nosaltres pugem i li fotem! Encara no me'n ser avenir que portem tres cascades i no haguem hagut d'esperar! Però si voltant per aquí hi deu haver-hi al voltant de 50 o 60 persones amb piolos!!! Acabada la cascada de l'arbret ja només falta rematar la feina escalant la columna del verdet. En Toni es curra la cascadeta i la disfruta d'allò més! Aquest nanu... li està agafant la malaltia del gel... La cascada està en més bones condicions que el dilluns, i com que el "a pelo" de dilluns em va molar, li foto ràpid i segur fins a dalt. Ja tenim un altre dia de gel a la butxaca i... demà toca treballar!!! però... i dimarts???

diversió assegurada als miners del pedraforca

en Toni al verdet. Nice!