riglos '11

Espectacular!!! Riglos sempre m'ha facinat i feia molt, molt temps que tenia ganes d'anar a fer algunes vies que abans veia imposibles. Al final aquest dies he pogut compartir amb l'amic Iker unes bonissimes vies que per mi han estat un regal, per un bou com ell uns bons llargs per lluitar i alguns encadenar!

28-10-11

ZULU DEMENTE

Arribem a Riglos al voltant de la una del migdia a Riglos després de conduir sota la pluja intensa que ens ha acompanyat des de la plana fins a la franja. Amb la

pluja que queia no les teniem totes de poder escalar però al final el dia es posa de part nostre i al arribar contemplem com el cel mig enovulat ens deixarà fer de les

nostres. Sense perdre temps ens eqwuipem i directes a la zulu demnete. Ja hi ha dos cordades a davant que dibuixen clarament la línia però que tard com anem no molestaran gens. Corda friki i peu avall. Fem els dos primers llargs ràpid i retifiquem que els cantos estan sobats fins el moment, però els dos següents llargs de més de 50m cadascun i de desplom amb canto ens fan canviar d'opinió. Dos 6b d'allò més bons i disfrutons. L'últim llarg ja és una altre història. L'Iker el lluita i amb un parell de vuelos acaba sortint per dalt. Avui no estava fi del tot però li hagues pogut sortir, jo per la meva part em sorprenc i dignament l'escalo tot nomès parant al pas de soprtida del desplom final. Molt contents!

29-10-11

CARNAVALADA

Desdprés de dormir casi dotze hores com uns campìons ens aixequem amb el terra moll i les parets ben seques, direcció els següen objectiu. els primers llargs discorren més per els diedres amb panxes típics de riglos i ens porten a la repisa del mig del pisón. Allà el jabatu de l'Iker surt disparat i es puleix el llarg de 7a+, el llarg estrella de la via. Els tres llargs següents, sense ser gents fàcils tornen a surcar diedres i panxes caracteristics de riglos, però ems quedenm amb la sensació que em general, no ha estat la millor via de riglos.

30-10-11

LA FIESTA DEL BÍCEPS

Una via mítica, tothom en parla, que soi tant canto, que si és boníssima, que si s'ha de fer com a mínim una vegada a la vida, pues jo no soc ningú per portar la contaria a tantes veus i crec que es una de les millors vies que he fet dins el seu estil. La fem amb quatre llargs, tots d'entre 55 i 65 metres, empalmant els llargs de dos en dos i deixant que l'Iker, de nou, es puleixi sense pietat, ja no el llarg dur de la via sinó la via sencera. Per la meva part tinc la gran sort de poder escalar de primer el 5è i 6è llargs (el nostre 3r) completant segurament el llarg més espectacular que he fet mai i que possiblement costi d'igualar. Seixanta metres de putu cantu i molt desplom que fan que la sensació orgàsmica d'escalar augmenti i augmenti fins a dubtar fins ni tot de si la mullena dels pantalons és de la suor. Al final, acabem els tres dies amb una gran via i amb la sensacions espectaculars que ens ofereixen les reunions penjades i uns llargs tan majestuosos.