La foto no és anecdòtica. L'any passat, durant tot l'estiu vaig fer tres dies comptats d'esportiva i algunes sortides a llocs emblemàtics com l'agulla dibona, a l'esquerra present.
Aquest anys, des de l'u de juliol, alliberat de càrregues laborals fins a dia d'avui, he estat escalant, escalant com mai, però esportiva i nomès esportiva. No em pensava que mai deixaria tan abandonats els friends ni que els estreps es passarien tant i tant temps a les lleixes de casa, però així ha anat. Això si, tampoc mai he gaudit tant del frekyi això m'ha portat a escalar a sectors i a probar vies que em pensava que mai de la vida estarien alñ meu abast. Ara començo a entendre a algun boic amb bíceps de ferro que deia que quan més grau feies més bé t'ho passaves. Doncs realment he passat un estiu de meravella encadenant moltes vies i escalant més del que el meu cos em deixava escalar. L'objectiu de l'estiu era encadenar el que fins el moment era el meu màxim grau encadenat, al final, ha estat superat amb escreix i fins i tot he aconseguit planxar-li un més alñ costat amb la destroyer, una via que ja serà mitica per mi.
d'aqui uns anys llegire les meves entrades al bloc i recordare aquest estiu tant màgic on vaig canviar el tipus d'hores de vol.
Comentaris
Toni