buscant el camí

Ganes, ganes d'arribar al bell mig del laberint, estirar-me i fer-me el cau. Ganes de descansar tranquil entre mig del verd, però descansar absolutament sense pensar en el minut següent. Ganes de cau acollidor o garatge desolador, però de propi cau on caure mort, tranquil i passar les hores mortes, les meves hores mortes, i si vull... fer-les reviure en un instant. 
El camí és lent, s'ha de fer, prou que m'han ensenyat que no s'arriva al cim sense caminar, per menys que m'agradi, per més que renegui, prou  que he après que amb persistència el cim és allà i al final compensa. 
                                                                                                                 Gana  , ganes d'arribar.

Comentaris

Albert.Nesple ha dit…
Em sembla perfecta el laberin, però que al final no sigui la cosa nostre...En Xiulet ja hem va dir que era el "projec" de diumenge passat sort del bar Cirera...
D'aquí un meset ja tornaré a correr per aquí, no tingueu tanta pressa i espereu-me per anar-hi a fotre bistec...!!
ALBERT