La vida són etapes... unes alegres, altres més tristes, totes positives i en totes, sempre et deixes quelcom.
Recordo aquells dies on la casa no em veia ni per dormir, on sempre era fora. També recordo aquelles tardes de diumenge sense sentit d'adolescent buscant alguna cosa a fer.
Per bé o per millor les coses sempre canvien, ja m'ho van ensenyar els meus pares, i les etapes on la desmotivació t'envolta per tots costats només poden deixar pas a altres temps millors.
Només falta fer un pas per que tot giri, un instant es sempre el que ens separa de tot, un pas més, a dalt a a baix, viu o mort, un instant és el que ens porta cap a un camí nou.
Serà cert?