Feia temps, molt molt temps, que no tenia sensacions de retrovança. Una aproximació sense maleta, tot penjat a l'arnes, una barreta energetica una ampolla d'aigua i uns quants camalots... Esperar-me a peu de via i mirar una línia amb pocs segurus... no veure ferro brillant enganxat a la paret. On estic? això és escalar no?Doncs desprès de molt i molt temps sense fer una via d'aquestes caracteristiques vaig tenir la sort de passejar per la paret de la font freda amb dos assidus de les vies clàssiques. Se'ls hi devia fer estrany escalar per aquelles contrades sense haver aparcat al prat de montrebei.
Doncs vaig retobar sensacions i vaig retrobar-me amb al plaer de l'escalada clàssica, tot i escalar la major part de la via de segon i no haver d'estrujar el coco en cap moment vaig disfrutar de valent amb els companys i tinc ganes de tornar a riure i renegar aixecant-me d'hora al dematí.
A veure si es veritat i començo altre vegada... de moment, serà questió de mirar d'aixecar el cap, encara que siui per un moment, encara que sigui per buscar un anto uns centimetres més amunt.
Comentaris