Segueix l'estiu, i amb la calor que està fent que millor que apuntar amunt. Tant amunt com el pirineu deixi. Aquesta vegada vam escollir passar uns dies a prop de la meca del gel, i ens vam dirigir cap a gavarnie. No ho havia vist mai en condicions etivals i tot allò es bonic de collons tant a l'estiu com a l'hivern! Això de ser un nou-muntanyenc aprenent de primera fa que encara em sorprenguin la majoria de paratges i que els lloc que recorro siguin nous dia rere dia.
Doncs un cop arrivats a puesto... camí a baycellance. Omplim la motxilla amb tot el que necessitem i comencem a pujar amb una boira molt espessa que ens deleita amb u paisatge meravellós quan estem arribant a les coves del mestre russell. Un cop al refu toca demanar ajuda i buscar una olla per fer el sopar, ja que amb les preses ens la hem deixat al cotxe! No ens deixarem mai els camelots NO!! No se per que serà!!! Sopar, vivaquillo de putissima mare i a llevar-se que toca escalar!
La via que hem escollit és l'esperó nord-oest. Una via fàcil, però alhora una clàssica del pirineu. Una escalada en un entorn immillorable. La via comença molt bé, és lògica i no té pèrdua i la roca es bastant acceptable dins el que esperàvem. Els únics problemes apareixen en el llarg flanqueig que ens fa perdre i muntar un parell de llargs estranys fins a retrobar la via original. A partir d'aqui la via torna a ser molt lògica i senzilla fins a dalt al cim. En aquesta ruta vaig experimentar la sensació d'escalar amb botes per primera vegada. Una sensació molt divertida i que no em va desagradar gens, és més, obrir amb bota aquests llargs alpins motiva més que fer-ho amb peus de gat.
Un cop a dalt, toca baixar. Molt ràpid fins al refugi.Recuperem sacs, esterilles i més mandangues i baixada disfrutant del paisatge que no vam poder assaborir durant la pujada. L'endemà voliem mirar d'escalar el pic de serradets però el cansament acumulat i la mandra ens van fer desistir. Tornada cap al montseny amb la calma i amb la visita inesperada d'aquests que van amb bici. Tall de carretera de tres horetes per veure'ls passar tres dècimes de segon. Alle alle!!!
Comentaris