No és l'any que més escalo, ni el que faig més grau, ni el que faig més coses, ni el més fanàtic tampoc, però si que és l'estiu on he aconseguit pujar a alguns llocs que veia molt, molt amunt. Tant lluny que gairebé eren inaccessibles, però que alguns companys... creien que es podien tocar. Entre tots i amb l'amistat lligada en forma de vuit a cadascun dels arnesos em anat caminant fins a aconseguir-ho. Les desgràcies només han servit per fer-nos més forts i més cauts a l'hora de seguir escalant i ens han convençut de que la línia es bona i els somnis infinits.
Quant les muntanyes es mesuren amb les hores de somriures i rialles que passes amb els amics... els cims creixen cada dia més i la joia t'omple la ment de nous reptes.
Una abraçada gegant a tots els que m'han acompanyat en aquests somnis, encordats o no.
Comentaris