Aprofitant els dies de festa d'en Pau, i canviant de vall, quedem per anar a escalar a Cavallers. L'intenció era escalar la game over un dia i l'altre ja es veuria però la predicció que no dona respir a les tardes ens fa renunciar de opsar-nos a una via tant llarga amb les possibilitats altes de quedar com aneguets. Aixi doncs, ens trobem diumenge a la nit a la presa, jo provinent de la plana, ell baixant directe del refugi d'Amitges on acabava de donar els sopars i decidim, desprès de menjar una miqueta, anar ala 4a agulla de comalestorres a fer la Blues. En portem unes recomanacions esplèndides i a mi és una via que em motiva especialment.
Doncs, es dilluns. Ens aixequem i directesa la Blues. Aproximació nefasta. Ens perdem i mira que no serà perquè no hi ha fites, però la son ens juga una mala passada i començar a caminar amb els ulls mig tancats fa que l'aproximació la fem ascendint una canal de roca i herba de II, III, però que ens fa cansar inutilment d'allò més. Un cop a peu de via, comencem. Primer llargs, amb algun pas finet, encara no estem del tot confiats amb l'adherencia de la roca però es passa sense més. segon i tercer llargs. No són res de l'altre món. Nomès un passet de 6a en un sostret ens fa divertir-nos una mica.
Comença la via de veritat. A partir d'aquí tots els llargs són molt bonics. Sostinguts i amb unes fisures i unes bavareses que desitjaries que la corda tingues 100 metres i els friends no s'acabessin mai, i així seguir i seguir escalant sense parar. Al final ens surt tota la via en lliure i acabem un dia fantastic.
Dimarts, com que el temps segueix pintant malament decidim anar fins el refugi del ventosa. En Pau fa temps qe no veu un company seu que també gaudeix d'un dia de festa i que ens ha preparat una sky-runner d'escalada especial per nosaltres. El dia consisteix en escalar l'esperó de Mordor, desprèsseguir fins el pà de sucre i fer alguna via que faci cim i en baixant, parar a la gallineta a encadenar una fisura perfecte iseguir cap a un sector de friky a acabar el dia.
Doncs arribem fins el peu del primer objectiu. Espectacular esperó amb unes fisures precioses. Doncs dit i fet comencem a pujar pels primers llargs de dificultat moderada però molt estètics fins a plantar-nos a sota el llarg clau. Allà en Yaye, amb ganes de fer el llarg comença e empotrar punys com el que no vol la cosa i es treu el llarg amb una facilitat insultant. seguim radera fins que es posa a ploure. Ens queda poc i volem sortir per dalts, però la pedra amb prou feina ens deixa mirar a davant. Amb més dificultats de les esperades acabem la via amb moll i tornem cap al ventosa desistin del dia d'escalades que ens haviem plantejat. Que hi farem! un altre dia serà.
Tornem cap al cotxe on sopem una mica i cap a casa. dos dies, dos grans vies per recordar. Molt estètiques i disfrutones perquè si.
Doncs, es dilluns. Ens aixequem i directesa la Blues. Aproximació nefasta. Ens perdem i mira que no serà perquè no hi ha fites, però la son ens juga una mala passada i començar a caminar amb els ulls mig tancats fa que l'aproximació la fem ascendint una canal de roca i herba de II, III, però que ens fa cansar inutilment d'allò més. Un cop a peu de via, comencem. Primer llargs, amb algun pas finet, encara no estem del tot confiats amb l'adherencia de la roca però es passa sense més. segon i tercer llargs. No són res de l'altre món. Nomès un passet de 6a en un sostret ens fa divertir-nos una mica.Comença la via de veritat. A partir d'aquí tots els llargs són molt bonics. Sostinguts i amb unes fisures i unes bavareses que desitjaries que la corda tingues 100 metres i els friends no s'acabessin mai, i així seguir i seguir escalant sense parar. Al final ens surt tota la via en lliure i acabem un dia fantastic.
Dimarts, com que el temps segueix pintant malament decidim anar fins el refugi del ventosa. En Pau fa temps qe no veu un company seu que també gaudeix d'un dia de festa i que ens ha preparat una sky-runner d'escalada especial per nosaltres. El dia consisteix en escalar l'esperó de Mordor, desprèsseguir fins el pà de sucre i fer alguna via que faci cim i en baixant, parar a la gallineta a encadenar una fisura perfecte iseguir cap a un sector de friky a acabar el dia.Doncs arribem fins el peu del primer objectiu. Espectacular esperó amb unes fisures precioses. Doncs dit i fet comencem a pujar pels primers llargs de dificultat moderada però molt estètics fins a plantar-nos a sota el llarg clau. Allà en Yaye, amb ganes de fer el llarg comença e empotrar punys com el que no vol la cosa i es treu el llarg amb una facilitat insultant. seguim radera fins que es posa a ploure. Ens queda poc i volem sortir per dalts, però la pedra amb prou feina ens deixa mirar a davant. Amb més dificultats de les esperades acabem la via amb moll i tornem cap al ventosa desistin del dia d'escalades que ens haviem plantejat. Que hi farem! un altre dia serà.
Tornem cap al cotxe on sopem una mica i cap a casa. dos dies, dos grans vies per recordar. Molt estètiques i disfrutones perquè si.
Comentaris