Com l'estiu passat, però aquesta vegada sense la companyia de l'Anna, he anat a passar un parell de dies al refugi d'Amitges on treballa un dels companys amb qui surto a escalar de quant en quant. Aquest cop jo pujava amb la ment clara i uns projectes a escalar prou dificils i espectaculars. El primer dia, i sense dubtar-ho vam anar a ficar-nos a la "deja vu". Sabiem de lo complicat que ens seria fer la via i passar pel que marquen de 6c obligat. Amb tot vam entrar-hi i vam pujar fins al peu de l'últim llarg fent el primer diedre de 6c+ (amb algun A0 i sense grau obligat) i els dos llargs de 7è seguents (fent-los més d'A1 que en lliure). Fins aqui tot anava prou bé i el grau no era tant obligat com semblava, però bet aquí!!! Cap a la placa de 7b de l'últim llarg les coses no són el que semblen. El primer tros espot acerar bastant bé, però rapidaent arribes al parabolt que dona voltes on te'n adonesque allà volaràs com fa tohom!! dit i fet. Passant-les més que putes amb alguna caiguda i ben bé 20 minuts de rellotge per anar de un parabolt a l'altre. Això si, al final vam acabar a dalt el caputxí, i el repte de fer la dejà vu estava assolit. Ara nomès ens queda una cosa el cap... guanyar grau i anar a intentar fer els tres primer llargs en lliure de primer.
Una maravella de fisura en mig de una placa vertical de collons que no et deixaindiferent. de tros la via més espectacular que he et fins avui dia.
Una maravella de fisura en mig de una placa vertical de collons que no et deixaindiferent. de tros la via més espectacular que he et fins avui dia.
El seguent dia la va tocar l'hora a la via "matador". Tot i que jo tenia ganes d'anar fer l'espectacular echale morraken tampoc em va saber gens de greu fer aquesta petita via a l'agulla petita d'amitges però espectacular per la seves fisures perfectes en els seus dos primers llargs i per la xemeneia llisa de l'ultim. Quines fisures.... Es necessiten tres camalots del 4 i tres més del 3, i si en tinguessis més els i fotries i et quedaries tan ample. Si són molt millor que els parabolts i a sobre no cal ni mirar a on els poses. entren solets!!!
Un cop acabada aquesta via que acaba al cim per la giraud, vam anar a robricar el dia amb una altre via a la mateixa agulla. aquest cop li va tocar a la igualadins. Aquesta via no te gaire encant i només se'n salva un tercer llarg bonic i tècnic de diedre però que no és suficient per ser una via a recomanar.
Malgrat tot, dos dies espectaculars per disfrutar de les millors ormes d'empotrar per les rodalies d'Amitges. Uns dies genials compartits amb en Pau i en Genís, dos grans amics que em van tractar de collons al seu reducte estival.
a seguir empotrant!!!!
Un cop acabada aquesta via que acaba al cim per la giraud, vam anar a robricar el dia amb una altre via a la mateixa agulla. aquest cop li va tocar a la igualadins. Aquesta via no te gaire encant i només se'n salva un tercer llarg bonic i tècnic de diedre però que no és suficient per ser una via a recomanar.
Malgrat tot, dos dies espectaculars per disfrutar de les millors ormes d'empotrar per les rodalies d'Amitges. Uns dies genials compartits amb en Pau i en Genís, dos grans amics que em van tractar de collons al seu reducte estival.
a seguir empotrant!!!!
Comentaris
Això és motivació!!
A tibar-li!!!
es el que passa quan no es té el grau... però ens en vam ensortir. D'aquí uns anys i podrem anar a fer-la en lliure?