17, 18 i 19 de Juliol. Aquest ha de ser el cap de setmana que em porti a escalar la cara nord del Viugnemale per la via més clàssica i una de les més famoses del pirineu, la línia de Barrio i Belloq.
Dies abans de marxar cap al refugi de les oulettes de gaube, estic realment nerviós i durant estones "cagat" i tot davant d'una de les parets de més envergadura que puc escalar, i sobretot, pels comentaris dels escaladors experimentats que em confirmen que no seriem la primera cordada a fer nit a la paret en el cas de que això succeis.
Doncs un cop tastejat el material i amb la il·lusió rebosant els nostres cosos emprenem el camí del cotxe al refugi. Després d'un bon sopar i una nit de nrevis ens aixequem de fosc per començar a caminar glacera amunt fins a trobar la famosa línia d'ofita verda que ens ha d'indicar l'inici de via. Allà i un cop agafat més fred del desitjat comencem a escalar. Els primers metres són senzills, però sabem que el que ens cansarà no serà la dificultat de la via, sinó la seva gran envergadura, les grans dimensions i la caminada de desprès.
La jornada es fa llarga i tot i començar dora al migdia hem realitzat un terç d'aquesta i ens comencem a enfrontar a l'aresta intermitja. Després dels trosos més espectaculars arribem als esquistos ja entrada la tarda i només queda fer els ultims llargs amb prou serenitat com per arribar de dia al cim però no cometre errades en l'últim tros i on ja comencen a notar-se clars síntomes de cansament.
Per fi, i amb el sol il·luminant l'espectacle pirineic ens plantem al capdemunt del pique Longue (2998), però sense perdre temps comencem a desgrimpar el primer tros del descens i baixem saltant i rient per l'excelent glacera. Un cop arribem al refugi de Baycellance la nit se'ns tira al damunt i acabem fent el collet que separen els dos refugis amb frontal on un cop al capdamunt només caldrà seguir el camí fressat de tornada sense perdre de vista la llum del refugi que ens aguarda. Al final, després de tres hores de descens i de un dia sencer d'activitat ininterrumpuda arribem a descançar i celebrem haver coronat el Vignemale per la cara nord. Un espectacle d'emocions barrejades amb cançament m'envien directe al llit. L'endemà quasibé no em desperto de cansat, però un bon esmorzar i avall direcció al cotxe.
Ara... a pensar amb les Dolomites!!
Comentaris